Els 72 homes d'Eiffel

Segurament és l'edifici més famós de la capa de la Terra (si més no amb més de 200.000.000 visitants no queda enrere). i va ser el primer edifici d'arribar als 300 metres. L’esvelta torre pesava més de 7.000 tonelades.


Parlo de la Torre Eiffel; una gegantesca torre de ferro que s'alça al costat del riu Sena en el seu pas per París.


La torre es va anomenar en honor a l’enginyer que la va projectar, Gustave Eiffel. Eiffel nascut a Dijon l’any 1832 des de petit va mostrar interès per les ciències i també les humanitats. La seva carrera com a constructor va començar en els ponts i estructures ferroviàries; de seguida va comptar amb el suport de Charles Neveu qui l’havia contractat.

Amb la Revolució Industrial el transport de mercaderies va augmentar considerablement. Aquest fet va propiciar la construcció de ponts. Amb això Eiffel va acumular gran experiència que va li va permetre afrontar nous reptes.

No va ser fins el 1875 que va començar a destacar en el panorama internacional. Ho va fer amb el pont de Maria Pia a Porto, Portugal. Amb la col·laborador d’un enginyer belga va guanyar el concurs i se’ls va adjudicar la construcció del pont simplement perquè era bell, “transparent” i a més a més era el projecte més econòmic.
Va estar en funcionament fins l’any 1991, es a dir 114 anys. Tot i això hi ha altres viaductes en ús que va dissenyar durant la dècada de 1860.

Eiffel era un del grans experts en estructures metàl·liques del moment. Com ho demostra la Torre Eiffel.
En el moment de la Torre gaudia dels 300 metres d'alçada i del títol de ser l'edifici més alt del planeta (fins el 1930). Anys més tard va afegir 24 metres més gràcies a una antena.

Són moltes les coses que es diuen d'aquest símbol.

Una d'elles és que podria haver estat a Barcelona en motiu de l'Exposició Universal de 1888. A Barcelona és el primer lloc on Eiffel l’havia proposada, després de la negativa de la ciutat comtal, va trobar fortuna a París en motiu de l’Expo de l’any següent amb una condició. La Torre havia de ser desmuntada.

Una altra és que els francesos van tallar els cables dels ascensors per tal que Hitler hagués de pujar-la a peu.
El que m'interessa d'aquesta bella torre és el seu peculiar Hall of Fame.

Gustave Eiffel va fer gravar el nom de 72 científics, enginyers i/o gent notable francesa que per les seves contribucions. Aquests noms es troben gravats a sota del primer replà de la torre. Allà on es troben les 4 potes.

Com que es tracta d'una llista feta a finals del segle XIX no és d'estranyar que dels 72 noms 72 siguin d'homes. L'absència més criticada és la de la matemàtica francesa Sophie Germain.

Entre els noms els més coneguts hi ha Laplace, Lavoisier, Cauchy, Broca... I no només hi havia personatges morts sinó que científics com Becquerel o Fizeau.



La feina de Eiffel no va acabar després d’haver fet aquesta meravella. Eiffel és responsable també d’un altre símbol nacional. L’Estàtua de la Llibertat. Si bé l’escultor que la va fer possible va ser Frédéric Bartholdi la contribució de l’enginyer de Dijon va fer possible la seva estructura interna.
Tot i la gran competència dels concursos els enginyers també van donar noves oportunitats a nous materials, Eiffel va ser un dels pioners en la utilització de l’acer en les seves estructures.

Tot i això aquests dies ens guarda encara una altra sorpresa... La il·luminació nocturna de la Torre ha estat canviada i s’han afegit les 12 estrelles ja que França té la Presidència del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre de 2008.

Bé, aquest és el primer escrit que surtirà demà al Racó de la ciència.