Ara ja he mig agafat el costum d'escriure quatre coses de molts dels llibres que em llegeixo i ho faig principalment amb els llibres que m'agraden.
Avui li toca a Una breve historia de casi todo de Bill Bryson. És un llibre llarg però la pretensió del títol l'exigeix i realment no decep.
Bill Bryson no només exposa els coneixements més o menys actuals a través de científics moderns sinó que a més a més comença cada tema des del seu origen per tal d'entendre com s'ha arribat on s'ha arribat. En tot moment fa ús d'anècdotes i fets curiosos que agilitzen una mica més l'obra. I tot això ho fa de manera que qualsevol qui es mostri receptiu ho pugui entendre; com? per començar ell no és un científic.
Al llarg de mig miler de pàgines es parla de ciències que en el seu dia van tenir molts adeptes i aficionats no professionals com va ser la geologia del segle XIX i d'altres en què les pugnes internes són molt intenses i per gent de fora els motius poden semblar una ximpleria.
Ens parla també de com va avançar la paleontologia en el moment que dos buscadors de fòssils es van enemistar, es tracta de la relació entre Marsh i Cope els homes dels quals havien entaulat batalles amb pedres i tot. El més productiu d'aquesta disputa es que entre els dos van augmentar de les 2 espècies de dinosaures que es coneixien a EE.UU. a quasi 150, tal velocitat els va fer repetir algunes espècies.
Es veu com els qui tenen el poder de la comunitat científica en fan uns usos no massa lícits ja sigui per obtenir dades o mostres com per esborrar altres idees i/o científics.
I ens mostra les peripècies que es van haver de fer per pesar la terra tasca no massa fàcil si es té en compte que es considerablement més gran que les balances que tenim per casa i també el xoc d'idees que va suposar donar-li una edat aproximada.
Bé, si us el llegiu sapigueu que esteu en bones mans tot i que la traducció al castellà tingui els seus errors en els canvis de numeració (el tema dels bilions i trilions).
I no només això sinó que a més a més inclou més de mig centenar de pàgines amb la bibliografia de les referències que fa a cada capítol i llistes de paraules importants i la seva situació en el llibre.
També hi ha alguns errors comesos pel propi autor però això no li treu el mèrit. L'únic que no m'ha fet el pes de tot el llibre és la forma d'expressar els números, per alguna cosa hi ha la notació científica.
Pel que fa a mi curiosament em va arribar per partida doble a les meves mans l'octubre passat, les dues tietes que em regalen llibres per l'aniversari van coincidir involuntàriament; senyal que és bo.
Un fragment:
A França, un químic anomenat Pilatre de Rozier comprovà la inflamabilitat de l'hidrogen tot retenint-ne una certa quantitat a la boca que va expulsar (bufant) sobre una flama; va demostrar que l'hidrogen en realitat és explosivament combustible i que les celles no són forçosament una característica permanent de la cara dels éssers humans.
Avui li toca a Una breve historia de casi todo de Bill Bryson. És un llibre llarg però la pretensió del títol l'exigeix i realment no decep.
Bill Bryson no només exposa els coneixements més o menys actuals a través de científics moderns sinó que a més a més comença cada tema des del seu origen per tal d'entendre com s'ha arribat on s'ha arribat. En tot moment fa ús d'anècdotes i fets curiosos que agilitzen una mica més l'obra. I tot això ho fa de manera que qualsevol qui es mostri receptiu ho pugui entendre; com? per començar ell no és un científic.
Al llarg de mig miler de pàgines es parla de ciències que en el seu dia van tenir molts adeptes i aficionats no professionals com va ser la geologia del segle XIX i d'altres en què les pugnes internes són molt intenses i per gent de fora els motius poden semblar una ximpleria.
Ens parla també de com va avançar la paleontologia en el moment que dos buscadors de fòssils es van enemistar, es tracta de la relació entre Marsh i Cope els homes dels quals havien entaulat batalles amb pedres i tot. El més productiu d'aquesta disputa es que entre els dos van augmentar de les 2 espècies de dinosaures que es coneixien a EE.UU. a quasi 150, tal velocitat els va fer repetir algunes espècies.
Es veu com els qui tenen el poder de la comunitat científica en fan uns usos no massa lícits ja sigui per obtenir dades o mostres com per esborrar altres idees i/o científics.
I ens mostra les peripècies que es van haver de fer per pesar la terra tasca no massa fàcil si es té en compte que es considerablement més gran que les balances que tenim per casa i també el xoc d'idees que va suposar donar-li una edat aproximada.
Bé, si us el llegiu sapigueu que esteu en bones mans tot i que la traducció al castellà tingui els seus errors en els canvis de numeració (el tema dels bilions i trilions).
I no només això sinó que a més a més inclou més de mig centenar de pàgines amb la bibliografia de les referències que fa a cada capítol i llistes de paraules importants i la seva situació en el llibre.
També hi ha alguns errors comesos pel propi autor però això no li treu el mèrit. L'únic que no m'ha fet el pes de tot el llibre és la forma d'expressar els números, per alguna cosa hi ha la notació científica.
Pel que fa a mi curiosament em va arribar per partida doble a les meves mans l'octubre passat, les dues tietes que em regalen llibres per l'aniversari van coincidir involuntàriament; senyal que és bo.
Un fragment:
A França, un químic anomenat Pilatre de Rozier comprovà la inflamabilitat de l'hidrogen tot retenint-ne una certa quantitat a la boca que va expulsar (bufant) sobre una flama; va demostrar que l'hidrogen en realitat és explosivament combustible i que les celles no són forçosament una característica permanent de la cara dels éssers humans.
1 comentari:
Hola Joan.
O sigui que es tracta d'un llibre sobre diversos aspects històrics de la ciència en general?. Sembla que tals com controversies i demès.
Un salut
Robert
Publica un comentari a l'entrada